El govern cunitenc continua apostant per un model territorial de creixement insostenible basat en el ciment i el totxo. Fins quan seguirem amb polítiques fallides del segle passat?

Si primer va aprovar-se definitivament la urbanització de la Plana del Castell, ara és el torn del sector Sud 5 “Miramar” de Cunit, un espai de natura de 91.098 m2, conformat majoritàriament per bosc de pineda mediterrània.

Sector Sud 5 “Miramar” de Cunit

El model de poble que tenim a Cunit és el d’acatament i defensa del sacrosant Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Un POUM de l’any 2006, caduc i basat en el principi monotemàtic de creixement insostenible i sense mesura. Un Pla previ a la crisi iniciada l’any 2008 i que toca fons amb la pandèmia actual de la covid-19.

Però a la gran maquinària urbanística cunitenca no l’atura ni una pandèmia global, ni una crisi social i econòmica, ni una emergència climàtica, ni té en compte que actualment s’estigui redactant des de la Generalitat el Pla Territorial Parcial de la Vegueria Penedès sota criteris de no creixement i sostenibilitat. Admirable hipocresia d’un Ajuntament que, més que estar al servei del bé comú, sembla que s’activa per interessos particulars de caràcter clarament insostenibles i que generen un fort impacte ambiental i social, contribuint a destruir la biodiversitat del nostre entorn.

Si primer va aprovar-se definitivament la urbanització de la Plana del Castell, ara és el torn del sector Sud 5 “Miramar” de Cunit. Aquest sector és un espai de natura de 91.098 m2, conformat majoritàriament per bosc de pineda mediterrània, en una zona de transició entre sòl urbà i sòl no urbanitzable situat al límit amb l'avinguda del Rectoret i per sota de l’assentament ibèric del Fondo d’En Roig. Per situar-nos, recordem que aquest estiu una petita zona d’aquest bosc va patir un incendi que el veïnat va ajudar a apagar.

Al Ple Extraordinari de l’Ajuntament de Cunit del passat 17 de desembre de 2020 es va aprovar la 7a modificació del pla general per urbanitzar definitivament el sector Sud 5 “Miramar” de Cunit, encarant així el camí cap a la desaparició d’aquest gran espai natural per la construcció, principalment, d’una zona d’habitatges i d’una zona per activitat econòmica.

Prèviament al Ple, el grup municipal d’ERC havia demanat que, davant la destrucció del paisatge i natura que comportava aquest pla, es deixés sobre la taula i es procedís a fer una comissió de treball del POUM, atenent a que fa 15 anys del Pla General i les sensibilitats actuals són unes altres. Benvingut sigui aquest canvi de discurs d’ERC després d’haver votat a favor de la urbanització de la plana del Castell.

No ens estendrem en els detalls de les respostes donades per l’equip de govern a l’exposició del regidor a l’oposició d’ERC, Josep Gràcia (podeu veure al canal de Youtube de l’Ajuntament l’apartat del Ple on es tracta el tema, a partir del minut 29:50), però sí volem fer la nostra valoració.

En primer lloc, recordem a l’Alcaldessa (ja que sembla que no sàpiga de què va el tema i s’ho hagi “trobat sobre la taula”), que el POUM va ser redactat sota el seu mandat l’any 2006 i el pla per urbanitzar el sector Sud 5 hi estava contemplat.

També destaquem les paraules del regidor de govern del PSC, Xavier Lorenzo, que va afirmar al ple que: ”El lloc on està és un bosc que avui per avui està cremat perquè va haver un incendi”. No volem pensar que el regidor de Seguretat Ciutadana menteix, i segurament el seu error d’apreciació és degut a que no ha visitat la zona des de l’incendi, ni va llegir la premsa ni els comunicats del propi ajuntament, on s’indicava que s’havia cremat una hectàrea de vegetació forestal, és a dir, aproximadament un 11% del sector.

Assenyalem també les paraules del regidor d’Impulsem, Jaume Casañas: “Enviar el missatge a la societat de que ens carreguem un bosc per fer una sèrie de coses... no crec que sigui de rebut el missatge que hem d’enviar a la gent de Cunit perquè no és així.” “No enviem missatges que poden confondre la gent, que alimenten teories de la conspiració i que no hi són. No ens estem carregant un bosc per fer habitatge, està recollit al pla urbanístic del 2006”.

El que al nostre entendre es desprèn de la intervenció regidor de Patrimoni és que li molesta que s’expliqui la realitat del projecte a la ciutadania, com també sembla que li molestin les sensibilitats ecologistes del poble titllant-les de “baix nivell”. Lamentem no estar a l’alçada del regidor, però li volem preguntar si s’ha llegit l’informe ambiental d’aquest Pla Parcial Urbanístic. Si no ho ha fet, a continuació li fem un resum:

- El sector a urbanitzar és un àmbit eminentment forestal ocupat per pinedes mediterrànies secundàries de pi blanc. Si bé es considera no prioritari, el sector sí està catalogat com a Hàbitat d’Interès Comunitari (HIC).

- A la zona hi destaca la presència del margalló, espècie de flora protegida per la legislació catalana.

- A l’àmbit s’hi troben espècies pròpies d’ambients forestals i periurbans força freqüents, destacant la presència de l’eriçó clar, espècie molt sensible als atropellaments, i diverses espècies d’aus potencialment nidificadores dins l’àmbit i el seu entorn, tals com l’esparver, l’aligot comú, l’enganyapastors i el cotoliu.

- És una zona d’alt risc d’incendi forestal, amb potencial afectació a les zones residencials adjacents a l’àmbit.

- La zona residencial amb la qual confronta l’àmbit del pla és considerada zona de sensibilitat acústica alta i l’àmbit s’emmarca en una zona classificada de protecció moderada envers a la contaminació lluminosa, confrontant amb terrenys de protecció alta.

- El camí que passa per la part est del sector forma part de dues rutes definides a nivell local: la ruta del poblat íber i la ruta de les masies.

- L’informe també indica que la principal amenaça que gravita sobre aquesta unitat de paisatge és una pressió urbanitzadora. Així, urbanitzar el sector portarà una pèrdua de sòls productius, una afectació sobre l’hàbitat d’interès comunitari (HIC) i les seves espècies, afectació a espècies de flora protegida (margalló), alteració de la qualitat paisatgística de l’entorn, amb impacte paisatgístic de les activitats i construccions previstes.

Pel que fa al tema de la construcció d’Habitatge de Protecció Oficial per part del promotor, cal puntualitzar a alguns regidors de govern (tal i com també va fer l’Alcaldessa al Ple), que no es tracta d’habitatge “social”, sinó d’habitatge protegit.

Abans de defensar el generalisme de “l’habitatge protegit” com si fos la panacea que solucionarà tots els possibles problemes residencials del municipi, caldria tenir informació sobre la tipologia que decidirà el promotor (règim especial, règim general o preu concertat, venda o lloguer...). Per posar un exemple, si fossin habitatges de preu concertat, el preu màxim de venda a Cunit podria arribar als 196.500 € i el lloguer a 650 €/mes, i en el pitjor dels casos en 10 anys aquests habitatges podrien passar a lliure mercat. També cal tenir present que les persones que poden optar a aquests habitatges han de tenir un mínim i un màxim d’ingressos, i en alguns casos i zones aquest màxim és força elevat.

Així doncs, carta blanca al promotor sense, pel que sembla, tenir més informació sobre si es reservaran habitatges amb lloguer social per poder atendre les necessitats de les persones amb menys recursos, en situació de vulnerabilitat o en situació d’emergència habitacional, i que no poden arribar a comprar un habitatge protegit.

Però per alguns no cal tenir més informació, tal i com pot semblar atenent a les paraules de la regidora d’En Comú Podem Cunit, Carol Burgos: “Que tendremos que talar algún pino, sí. Todo no se puede tener”. Regidora, ho han intentat?

Pel que fa a la zona d’activitat econòmica, l’altra meitat de la urbanització, tan lloada en el ple, no se sap res. Potser unes naus per posar tallers? Potser un hotel? Tampoc en sabem res, tret que aquest punt també “revitalitzarà el municipi”, en paraules d’alguns regidors. Així doncs, l’activitat econòmica al municipi sorgirà com a bolets només perquè un constructor posi unes naus. Deixeu-nos que ho dubtem, si no s’acompanya de polítiques específiques.

En conclusió, els polítics de Cunit mostren una incapacitat crònica per donar la volta a la situació del municipi, i el mantra continua sent que vindrà Mr. Marshall carregat de ciment i totxo i ens traurà les castanyes del foc. El “Tenim sort que alguns promotors encara apostin per urbanitzar” escoltat al ple ens posa els pèls de punta i defineix a la perfecció el model de gestió que tenim al municipi.

Per tot això, des de la CUP de Cunit instem a l’equip de govern, com ja hem fet en més d’una ocasió, a adoptar, com a mínim, les següents mesures:

- Moratòria urbanística: cal aturar la tramitació de plans i projectes urbanístics que suposin una greu alteració del nostre entorn, si més no fins a tenir aprovat el Pla Territorial Parcial de la Vegueria Penedès i a partir d’una revisió a fons del POUM en vigor o de la redacció d’un nou POUM, sota els criteris d’un model urbà en equilibri amb l’entorn i respectuós amb el medi ambient.

- Establir el més aviat possible processos democràtics i vinculants de participació ciutadana en la presa de decisions sobre el model urbà i de l’espai públic. Sr. Casañas, no cal esperar a ser transparents i a fer participar la població a que s’hagi de fer un nou POUM, com va dir al ple.

- Crear una comissió àmplia per iniciar la redacció d’un Pla Local d’Habitatge a Cunit. Aquesta comissió hauria de tenir en consideració que al municipi hi hauria uns 400 habitatges buits (Font Idescat: Cens de Població i habitatges, 2011) i 70 habitatges que porten més de 2 anys buits i son propietat de grans tenidors (Font Verificat, a partir de dades facilitades pel departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya). Analitzar la demanda segons tipologia i començar a mobilitzar aquests habitatges i no construir-ne de nous és la millor manera de garantir el dret a l’habitatge i la sostenibilitat al municipi.

Potser no es podrà tenir tot, però, com a mínim, cal tenir voluntat política per intentar-ho.

A la gran maquinària urbanística cunitenca no l’atura ni una pandèmia global, ni una crisi social i econòmica, ni una emergència climàtica, ni té en comte que actualment s’estigui redactant des de la Generalitat el Pla Territorial Parcial de la Vegueria Penedès sota criteris de no creixement i sostenibilitat.